Comisiones Obreras del País Valenciano | 29 marzo 2024.

#MigrarÉsUnDret i no un delicte!

Commemoració del Dia de les Persones Migrants

    Comissions Obreres de País Valencià vol ressaltar el valor de les migracions, la riquesa que aporten des de l'àmbit social, cultural i també econòmic. Però també exigir a les administracions competents polítiques adequades a l'estricte compliment dels drets humans.

    09/12/2019.

    URL | Código para insertar

    Commemoració del Dia de les persones migrades

    Commemoració del Dia de les persones migrades

    Setmana d'actes amb motiu del 18 de desembre, dia assenyalat per les Nacions Unides com el Dia Internacional de les Persones Migrants:

    Dilluns 16D, a les 11 hores, lliurament de diplomes i esmorzar intercultural entre les persones participants als itineraris formatius 2019, projecte de capacitació i inserció soci laboral dirigit a persones treballadores migrades. A les 18 hores, la sala d'actes de la seu de CCOO PV [pl. Nàpols i Sicília, 5, València] acull l'acte 'El valor de les migracions', en commemoració del Dia de les Persones Migrants.

    La secretària de moviments socials, cooperació i migracions de CCOO PV, Isabel Barrajón presentarà l'acte i introduirà les intervencions del secretari general de CCOO PV, Arturo León, i de la Directora del CFPA Vicent Ventura, Coloma Mestre.

    L'alumnat de l'Escola de Persones Adultes Vicent Ventura llegirà el manifest.

    L'acte tindrà les actuacions musicals en directe de David Calabuig i Khady Seck.

    Dimecres 18D, a les 19 hores, el sindicat crida a participar en la XI marxa al CIE, des de la plaça de l'Ajuntament fins al centre d'internament de Sapadors, convocada per la Campanya CIEsNO, en la qual CCOO PV participa.

    El valor de les migracions

    En 2018 es va estrenar un nou context internacional en matèria de migracions amb l'adopció per l'ONU (Organització de Nacions Unides) del “Pacte Mundial per a una Migració Segura, Ordenada i Regular”, signat a Marràqueix i ratificat per Espanya. Aquest pacte estableix un primer marc de cooperació internacional per a comprometre's a protegir els drets de les persones migrants, lluitar contra el tràfic d'éssers humans, promoure el treball digne, millorar la protecció i facilitar les vies legals per a la migració. Un acord que va suposar una oportunitat però en canvi ni és vinculant ni nascut del consens, sinó de l'oposició de diversos països, molts d'ells, per cert, sorgits de la pròpia immigració i que ara com ara són els que estan marcant les polítiques contra la immigració.

    L’OIT (Organització Internacional del Treball) va incloure en la seva agenda en 2014 la lluita per una migració equitativa. Persegueix, entre altres objectius, que la migració siga una elecció i no una necessitat mitjançant la creació de treball decent als països d'origen, així com garantir una contractació igualitària per als treballadors i treballadores migrants amb la finalitat de prevenir l'explotació. Desafortunadament, encara que Espanya ha ratificat el Conveni 97 de l’OIT sobre els treballadors i treballadores migrants, molt dista la realitat del compliment d'aquest marc. D'altra banda, hi ha altres normes internacionals, com el Conveni 189 sobre el Treball Domèstic, que afecten i molt a milers de treballadores procedents d’altres països, i que encara no ha assumit cap dels nostres governs.

    La Llei d'Estrangeria, sorgida en plena efervescència econòmica, està supeditada al mercat de treball, per entendre els fluxos migratoris única i exclusivament com a mà d'obra. I aquesta mercantilització de les polítiques migratòries es va agreujar encara més en plena crisi econòmica i humanitària, rígides i inamovibles davant la situació de milers de persones que van quedar en situació d'irregularitat sobrevinguda. Una llei que atresora més defectes que virtuts, en molts aspectes, contrària als Drets Humans i que no dóna resposta a una realitat canviant, visible i necessària.

    Les polítiques de la Unió Europea, que proclamen un tancament de fronteres, són contradictòries amb el greu envelliment que sofrim a Europa. Al País Valencià en 2018 havien 815.675 persones empadronades nascudes en altres països; les de nacionalitat estrangera suposen el 13,4% (664.921) de la població total, entre elles el 6,9% són persones estrangeres no comunitàries. La majoria porten més de cinc anys residint en la nostra Comunitat, malgrat sofrir la precarietat laboral, la temporalitat, els baixos salaris i la desocupació amb molta més intensitat que la població autòctona. La inserció laboral és la base de la inclusió social, però ens trobem que les persones treballadores migrades ocupen els sectors més desregulats fins i tot tenint un nivell formatiu similar al de les persones autòctones.

    És necessari, a més, visibilitzar la terrible vulnerabilitat de moltes dones migrades. Sofreixen més encara la precarietat en tots els sentits, laboral, social i personal, ja que ocupen llocs pitjor remunerats, amb més inseguretat i que generen menys drets socials, com és el sector del servei de la llar i de les cures. En aquest punt és especialment important que es protegeixi a aquestes treballadores i s'estableixin mecanismes perquè tinguin una major protecció davant la desocupació i les baixes laborals.

    Així mateix, una altra part d'aquests col·lectius que estan sent invisibilitats, és el de les persones refugiades que, a més d'acusar els mateixos problemes que la resta de persones migrants, perquè no a totes se'ls concedeix l'estatus d'asilades, sofreixen les seqüeles i el desarrelament propi de la seva situació. A elles i ells no podem donar-los l'esquena.

    En la disputa electoralista per recaptar vots, en els passats processos electorals, han sorgit amb força discursos d'odi contra les persones immigrades, basats en estereotips i prejudicis, utilitzant dades falses i mancades de tot rigor, generant alarma social i posant en el centre de la diana a col·lectius que, per molt que s'obstinen alguns en el contrari, aporten molt més del que reben, en termes econòmics, socials i culturals, i ha estat així històricament. Parlen de migrants i de població estrangera obviant que són persones amb nom i cognoms als qui la falta d'oportunitats de “treball digne” o situacions vitals inviables, els ha convertit en migrants per necessitat en la seva gran majoria i no per elecció.

    No podem oblidar les milers de persones mortes al Mediterrani que en moltes ocasions es deshumanitzen per la falta de comprensió del fet migratori i assumpció de responsabilitat dels qui tenen a la seva mà evitar aquestes morts.

    Per aquests i altres motius, és obligació dels agents socials i polítics i de la societat en general, deixar de vincular a les persones treballadores migrants amb aspectes negatius i problemàtics, defensant amb valentia i responsabilitat el valor de les migracions, tant per a les societats d'acolliment com per a les d'origen.

    Per tot això, des de CCOO PV fem una crida per:

    1. La unió de tots els agents socials i polítics contra les situacions de discriminació en l'àmbit social, educatiu, residencial, cultural i laboral, en la lluita contra el racisme i la xenofòbia i el compromís actiu amb una convivència democràtica i de progrés en la diversitat i el pluralisme.

    2. Eliminar del discurs polític i de les xarxes socials totes aquelles referències a les migracions basades en fets o dades falses o manipulades que generen confusió i augmenten els discursos d'odi, racisme i xenofòbia. És necessari respectar els drets humans i civils de les persones independentment de la seva ètnia, religió, edat, qualsevol altra característica personal i de la seva situació administrativa. Cal acabar amb la criminalització de la població migrant i refugiada i de col·lectius minoritaris com el gitano romanès. Deixar de situar-los com a causants de la crisi econòmica i social que viu el país ja que, en la majoria dels casos, es veuen d'igual manera afectats per les conseqüències que aquesta situació té envers la població en general.

    3. Que els responsables polítics es comprometen a impulsar normes i acords que defensen el “treball decent” també de les persones migrants i que faciliten la cohesió social i convivència intercultural, així com al fet que les administracions imparteixen formació al seu personal en matèria de gestió de la diversitat, no-discriminació i interculturalitat.

    4. Escometre polítiques actives de millora de les condicions laborals en sectors que en la nostra Comunitat tenen molt treball no declarat que afecta a gran nombre de treballadors i treballadores migrants: neteja, treball de la llar, cures a persones dependents, sector agrícola, hostaleria, transport...

    5. Incrementar la despesa social en allotjaments de baixa exigència, ajudes destinades al lloguer social per a aquelles persones que les necessiten i a millorar els serveis de traducció i aprenentatge del castellà i valencià, encaminades a afavorir l'accés a les institucions públiques i l'exercici dels drets de ciutadania.

    6. Afavorir i incrementar el diàleg i la participació social, cultural i comunitària de les persones migrades, de les seues associacions i organitzacions per a millorar la convivència possibilitant llocs de trobada, locals per a reunir-se, organitzar esdeveniments i enriquir així la convivència social de les comunitats on s'assenten.

    7. Compromís ferm dels nostres representants polítics, d'àmbit autonòmic i local, per a exigir a les autoritats competents el tancament dels centres d'internament de persones estrangeres (CIE), les devolucions il·legals (anomenades devolucions en calent) o les expulsions expresses, les concertines en les tanques i totes aquelles pràctiques que vulneren de manera greu i sistemàtica els Drets Humans...