Comisiones Obreras del País Valenciano | 23 diciembre 2024.

És possible un món sense bancs?

  • Joan Ramon Sanchis Palacio, professor de la Universitat de València al #SeminariEconomia

Joan Sanchis, catedràtic d'Economia de l'empresa de la Universitat de València va plantejar la seua ponència al voltant d'una pregunta audaç davant la “contrareforma bancària” que ha incrementat l’exclusió social. Tot i que estan sorgint alternatives socials, tenim una responsabilitat evident com a persones consumidores, que podem ser subjectes actius d’una “revolució financera silenciosa”, basada en tres “C”: coneixement de finances alternatives, consciència com a consumidores i consumidors, consum financer responsable.

04/07/2016.
Temas
Intervenció de Joan Sanchis al seminari d'economia

Intervenció de Joan Sanchis al seminari d'economia

El ponent va iniciar la seua exposició advertint que l’interrogant que donava títol a la seua intervenció volia provocar el debat, però que tractaria de donar una resposta.

Vivim en una societat amb un grau de bancarització grandíssim. En aquest cas, viure sense bancs sembla impossible. A més, a partir de la crisi i per les polítiques fetes s’ha produït una enorme concentració del sector bancari a la qual cosa han contribuït també les condicions fixades per la UE per al rescat d’entitats. Segons el ministre De Guindos els bancs estan sanejats, però a parer seu no és cert. Les fusions i concentracions els ha fet “massa grans per a deixar-los caure”, però això no allunya, ans al contrari, un risc sistèmic.

Què tipus de bancs necessitem? Unes entitats que ajuden al sistema productiu. El contrari, suposarà continuar amb les dinàmiques que han provocat “La desfeta dels sistema financer valencià”, nom del meu últim llibre.

És possible viure sense bancs? És difícil; ara més difícil, per la consolidació d’un model de gran banca, internacionalitzada, especulativa,... però hi ha altres models de serveis financers: banca ètica, estructures de finançament no bancàries,... però és possible.

Al món hi ha milions de persones que viuen sense bancs, o per decisió pròpia o per exclusió. Justament la crisi ha estat utilitzada per a aprofundir en l’exclusió financera que provoca exclusió social. El sistema bancari, en buscar la màxima rendibilitat, marca un biaix que exclou possibilitats viables.

Alemanya és un cas paradigmàtic; ens ha imposat canvis però resulta curiós que en aquest país hi ha una gran diversitat d’estructura financera: el 20% d’aquesta està en mans de cooperatives de crèdit. Al nostre País Valencià, es pot trobar imatges d’exclusió financera, casos on l’accés al crèdit és cada vegada més difícil, perquè, diuen, hi ha “una demanda no solvent”.

Es pot recuperar un model que abans existia? Crec que amb les tendències que marquen els governs no. Hi ha projectes als calaixos que van en direcció contrària d’una “banca de proximitat”.

El camí ha estat clar: desaparició de la banca pública per privatitzacions, transformació de les caixes d’estalvi, amenaces a les caixes rurals i cooperatives de crèdit...Però hi ha alternatives: Community banking, banca ètica i de proximitat, finances col·laboratives... banca cooperativa. Hi ha hagut un model viable de banca social tradicional.

A continuació el ponent desenvolupà els trets principals d’alguns d’aquests models amb dades i valorant la seus significació: El model de les caixes rurals, el de caixes populars, els de banca ètica amb diferents formes jurídiques (centreeuropeu –Triodos-, o de l’Europa del sud –Fiare-), el de banca cooperativa, etc.

Però a més hi ha alternatives financeres no bancaries: finances cooperatives, finances integrals, crowdfounding, inversions socials, xarxes de troc, bancs de temps, comunitats autofinançades, fons solidaris rotatoris, monedes socials, institucions de desenvolupament comunitari i local, etc. També al País Valencià estan creant-se.

Tot i el perill que els bancs convencionals puguen apropiar-se d’algunes d’aquestes iniciatives, com a conclusió, cal afirmar que la “contrareforma bancària” ha incrementat l’exclusió social i, tot i que estan sorgint alternatives socials, tenim una responsabilitat evident com a persones consumidores, que podem ser subjectes actius d’una “revolució financera silenciosa”, basada en tres “C”: coneixement de finances alternatives, consciència com a consumidores i consumidors, consum financer responsable.

Després de l’exposició s’inicià un interessant col·loqui, sobre “regulació necessària”, la politització de les institucions de supervisió, el paper de les elits financeres, les polítiques laborals de les entitats,.. el control sobre òrgans de participació, etc.

 

    •