8 de març, una llarga i centenària trajectòria de mobilització i reivindicació

Des de la proposta de Clara Zetkin en 1910 i la primera celebració al març de 1911 exigint les dones el dret al vot i representació política, al treball, a la formació professional i a la no discriminació laboral. En 1977, l'Assemblea General de l'ONU va instar a la celebració del 8 de Març com a Dia Internacional de la Dona. El motor del 8 de Març són les reivindicacions expressades i materialitzades des de la pluralitat del propi moviment feminista.

Per a CCOO tots els feminismes sumen, perquè tots contribueixen a la causa comuna de l'emancipació de les dones, de la lluita contra la desigualtat, l'opressió i l'explotació.

CCOO commemora el 8 de març com a jornada reivindicativa des de 1978

Va unit a la pròpia història del fer de les secretaries de Dones i Igualtat de CCOO i a la seua condició de pont entre moviment sindical i moviment feminista, i té el seu lloc en l'agenda sindical de CCOO, amb campanyes, assemblees, actes i reivindicacions pròpies i específiques, cridant a sumar-se a les mobilitzacions i manifestacions convocades pel moviment feminista.

La nostra posició es basa en els principis de justícia, llibertat, igualtat i solidaritat. En el nostre feminisme interseccionen els problemes de classe i de gènere, alhora que es tenen en compte els derivats per raó d'ètnia, edat, diversitat sexual i/o de gènere o qualsevol altra circumstància o condició personal o social.

La nostra acció se situa en la base del material, del component socioeconòmic, de l'autonomia econòmica que proporcionen l'ocupació de qualitat, la protecció social i els serveis públics com a elements claus de l'apoderament i l'autonomia personal i col·lectiva.

Treballem per a assegurar l'efectivitat de les accions, que siguen realistes, assolibles i beneficioses per als avanços en igualtat i eradicació de la violència contra les dones.

S'acosta un nou 8M

Aquest 8 de març sumarem força sindical en una jornada de mobilització massiva, reivindicativa i de confluència civil i social, mitjançant una vaga amb voluntat inclusiva, solidària i feminista. La mobilització de la vaga general feminista s'inscriu en la mateixa línia del nostre compromís permanent contra les violències masclistes i les desigualtats, perquè la nostra acció sindical permanent està dirigida sistemàticament a previndre, corregir i eradicar les bretxes de gènere i les violències contra les dones.

Des de CCOO donem suport i ens sumem als objectius i reivindicacions de la vaga general feminista, des de la nostra especificitat, i com a organització sindical autònoma convoquem una vaga general laboral de 2 hores per torn, en cap cas única ni excloent, ampliable a 24 hores en aquells sectors en els quals la nostra força sindical així ho determine. Perquè des de la nostra organització combatem, aquest 8M i sempre, la desigualtat, la discriminació, la precarietat i la violència contra les dones.

. Combatem la desigualtat i la discriminació. Volem una educació laica, inclusiva i igualitària; la dignificació laboral de tasques i sectors; igualtat de reconeixement i paritat en la representació i polítiques de coresponsabilitat i conciliació.

. Combatem la precarietat. Volem polítiques d'ocupació amb perspectiva de gènere (accés, atur, contractació, promoció); acabar amb la segregació ocupacional i laboral; una renda mínima garantida; igualtat retributiva i sistemes de protecció social igualitaris.

. Combatem les violències contra les dones. És imperatiu acabar amb totes les manifestacions de la violència contra les dones, encara massa inserides en la societat, que suposen el major atac als drets humans i l'expressió més brutal de les situacions de discriminació.

I de manera especial, en aquest moment, combatem el rearmament misogin d'una ultradreta que qüestiona els drets de les dones, les polítiques de lluita contra la violència de gènere i els avanços en igualtat, amb greu risc d'involució.

Per a CCOO el treball per la igualtat i les reivindicacions feministes no s'esgoten en la jornada internacional reivindicativa del 8 de Març, per a nosaltres tots els dies són 8 de Març.

#8Msempre, perquè es produeixen canvis estructurals es requereix l'acció sistemàtica del dia a dia, la qual cosa només és possible si les majors armes de transformació social treballen coordinades i unides. I en aquesta línia, des de CCOO, ens obstinem a aconseguir avanços fonamentals i garantir la seua aplicació real, millorar-los, i arribat el cas, defensar-los, sempre responent a les necessitats i demandes de la societat i de les dones.

CCOO férem, fem i farem de la igualtat un camí sense retorn

FÉREM

Des de CCOO hem contribuït, en l'escenari del diàleg social, a l'elaboració de lleis fonamentals per a la igualtat i per a l'eradicació de les violències masclistes. Entre altres, destaquem la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere; la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència; la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes; i des de la interlocució institucional, a la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs.

El Pla Estratègic d'Igualtat d'Oportunitats (PEIO) (2014-2016) ̶ que denunciem perquè va resultar un conglomerat d'oportunitats perdudes, amb greus manques i vagues declaracions d'intencions ̶ no va incloure les nostres propostes correctores per a garantir un avanç real en igualtat per a les dones.

Des de l'acció sindical no hem romàs, ni molt menys, impassibles davant la càrrega dels efectes de la crisi, l'ofensiva neoliberal i les polítiques de retallades del Govern del PP a la ciutadania, en general, i a la classe treballadora, en particular, amb el negatiu impacte de gènere que han comportat. Només cal recordar, per exemple, les vagues generals en les quals hem participat: La VG 29-S, contra la reforma laboral de 2010, la reducció salarial en el sector públic i la congelació de les pensions; la VG 29-M, contra la reforma laboral aprovada el 19 de febrer de 2012, i la VG 14-N, contra les polítiques d'ajust del Govern del PP en 2012.

La gent de CCOO va estar en confluència amb els moviments socials, als carrers, formaren part de les anomenades “marees”, i de les mobilitzacions feministes estatals i internacionals.

FEM

La pujada del SMI acordada pels agents socials i el Govern al desembre de 2018, arribant a les 12.000 euros a l'any, de repercussió directa en la retribució salarial de les treballadores afectades especialment per situacions de precarietat intensa, incidint en la repercussió positiva sobre els percentatges de cotització per a les prestacions per desocupació i pensions.

L'IV Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), que aporta avanços i millores en igualtat, coresponsabilitat i ocupació de qualitat. Garanteix un salari mínim de conveni de 14.000 euros anuals, que suposa una millora salarial de fins al 38% per a més de 2.200.000 treballadors i treballadores, la majoria dones i joves. Exigim el compliment dels acords de l'IV AENC i de l'II Acord per a la Millora de l'ocupació Pública i Condicions de Treball signats amb el Govern.

I hem participat, amb propostes específiques, en el Pacte d'Estat en matèria de violència de gènere. I continuem exigint, des de tots els escenaris, la reversió de les reformes laborals, especialment la del 2012, i de la reforma de pensions del 2013, la derogació del qual continua sent un objectiu fonamental per a CCOO.

FAREM

Per això exigim una llei d'igualtat retributiva i fons addicionals inclosos en els PGE 2019 per a l'eliminació de la bretxa salarial de gènere, en totes les administracions i sectors públics i privats; una protecció social igualitària, la renda mínima garantida; l'equiparació de permisos iguals, intransferibles i remunerats de maternitat i paternitat; infraestructures i serveis de cura (menors, majors, dependents) públics, gratuïts i de qualitat; que es complisca i es finance les mesures del Pacte d'Estat en matèria de violència de gènere i les obligacions de poders públics establides en el Conveni d'Istanbul.

Demandem una negociació col·lectiva amb perspectiva de gènere i l'obligatorietat de plans i mesures d'igualtat en totes les empreses, administracions i sectors públics, que siguen negociades amb la representació sindical. Instem que Espanya aprove el Conveni Internacional de l’OIT sobre l'eliminació de la violència i l'assetjament en el món del treball i que ratifique el Conveni 189 sobre el treball domèstic.

CCOO posarem aquest 8M la nostra força sindical al servei de la lluita contra la desigualtat cap a les dones, la precarietat en l'ocupació i la discriminació salarial, contra les violències masclistes i per la igualtat, reivindicacions per les quals treballem tots els dies, en tots els escenaris en els quals estem, des del concret i real. Perquè la igualtat en l'econòmic, en el laboral, és la porta d'entrada a l'autonomia i a la llibertat.

#EnClauVioleta

#8MSempre

#VivesLliuresUnides