Comisiones Obreras del País Valenciano | 21 noviembre 2024.

Assemblea ‘Cap a la vaga 8M’

“La lluita per la igualtat i contra les violències no té marxa enrere”

    CCOO PV celebra una multitudinària Assemblea de Delegades Sindicals, per commemorar aquest 8 de març, i anima a la seua afiliació a secundar la vaga contra la desigualtat cap a les dones, la precarietat en l’ocupació, la discriminació salarial i les violències masclistes.

    05/03/2019.
    Temas
    Intervenció d'Arturo León.

    Intervenció d'Arturo León.

    “La lluita per la igualtat i contra les violències no té marxa enrere, els nostàlgics de temps passats no han de tenir cabuda en una societat democràtica avançada”. Així ha clamat el secretari general de CCOO PV, Arturo León, en la seua intervenció en l’Assemblea del 8 de març, en la qual ha recordat la importància de donar suport a la vaga i sortir als carrers “per una societat més justa”.

    Davant d’un sistema injust, és necessari deconstruir el pensament patriarcal i masclista, “per a educar les noves generacions en una concepció diferent en la qual no càpiguen les discriminacions i les violències”. León també ha instat als homes a assumir la pèrdua d’una situació de privilegi tant en l’esfera pública, en la privada o en l’àmbit de l’empresa. Des de CCOO PV, que treballa cada dia per acabar amb les discriminacions en el mercat laboral “contribuirem a la que serà una gran jornada de mobilització social”, ha destacat el dirigent sindical.

    Desigualtat & Precarietat

    L’Assemblea de CCOO PV ha tingut una taula d’experiències de cinc treballadores, cinc exemples de resistència i de lluita davant condicions laborals precàries i discriminatòries. La secretària de la Dona de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO PV, Mar Vicent, ha presentat les dones i ha destacat els seus exemples: “Encara que alguns no s’ho acaben de creure, les dones encara no tenim ni els mateixos drets ni les mateixes oportunitats”, ha assenyalat.

    En la taula, Isabel, del sector de la neteja, ha explicat que la seua empresa no paga les seues treballadores, i per això mantenen una vaga indefinida des del mes de febrer. “Volem el nostre salari, que no ens discriminen i que no ens amenacen. No hem de tenir por, hem de lluitar”. Isabel reconeix les desigualtats salarials respecte als seus companys homes, que s’ocupen de netejar vidres i cobren més: “El nostre treball també té riscos, podem caure d’una escala igual que els nostres companys”, recalca la treballadora.

    Ángela, educadora infantil de 0 a 3 anys, ha destacat el poc reconeixement a les treballadores del seu àmbit, una feina fonamental, “ja que acompanyem les criatures en totes les seues necessitats, els hàbits, l’afecte o el llenguatge”. Gràcies al sindicat, han aconseguit un pacte amb l’Administració, que reconeix l’horari i l’esforç que dediquen a cuidar i orientar els xiquets i les xiquetes.

    Reyes, treballadora en una empresa de contact center, ha explicat les traves per a la conciliació que pateixen en el dia a dia. Amb un 80 % de dones en plantilla, l’empresa posa dificultats per escollir el torn a les treballadores que disposen d’una reducció per cura de fills i filles, i fins i tot denega els permisos per acudir al metge amb les criatures si tenen més de nou anys. Per no esmentar les precàries condicions de treball: “No tenim temps per a anar al servei. Durant la nostra pausa de descans visual de cinc minuts hem de triar si anem al servei o bevem aigua”, denuncia Reyes.

    Ni tan sols l’àmbit de la ciència es lliura de la precarietat. Delia, investigadora de l’Institut d’Investigació de La Fe de València, ha explicat que en els deu anys de treball en el centre ha acumulat quatre contractes d’obra, associats a projectes. “El personal, la majoria dones, no pot desenvolupar la investigació, no es pot aguantar estar cada tres anys en la corda fluixa, la gent es cansa i més si tens fills i filles”, ha lamentat Delia, que ha explicat com s’abandonen carreres professionals.

    Malauradament, a la feina encara s’utilitza la dona com a imatge o element de màrqueting. És el cas de Vanessa, treballadora d’una empresa de serveis funeraris, que ha explicat la desigualtat en la distribució de tasques entre homes i dones i la discriminació salarial: “En el departament de gestions tots i totes tenim la mateixa responsabilitat, però els homes guanyen 300 euros més”. Vanessa assenyala que les treballadores estan obligades a portar tacons de nou centímetres, “quan a vegades podem estar fins a cinc hores dempeus”. En recepció han de portar falda i maquillatge obligatòriament: “La direcció ens diu que és el que s’espera de les dones, som imatge i és el que ven”.

    A continuació, l’escola de Clown Fills i filles d’Augusto ha amenitzat l’acte, i ha donat les claus per aconseguir un món igualitari entre dones i homes.

    “Ens sobrem motius perquè les dones i els homes parem”

    “Les dones continuem estant i sent discriminades”. La secretària de la Dona, Polítiques LGTBI i Institucional, Cloti Iborra, ha recordat les xifres de violències cap a les dones i les discriminacions que pateixen en tots els àmbits, especialment en el laboral: “Ens costa més trobar treball i quan el trobem és molt probable que siga un contracte a temps parcial. Tres de cada quatre persones amb contracte parcial són de dones”. Iborra ha explicat que en els sectors més feminitzats, on treballen dones majoritàriament, les condicions són més precàries i els salaris solen ser “de misèria”. La dirigent sindical ha destacat una realitat molt greu i invisible, l’assetjament sexual i per raó de sexe: “S’estima que un 32 % de les dones de la Unió Europea ha patit algun episodi en el treball”.

    “A CCOO PV férem, fem i farem de la igualtat un camí sense tornada. Ens sobren els motius per fer vaga, per acudir als piquets i a les grans manifestacions convocades”, ha clamat la responsable de la Dona. Una vaga contra la desigualtat cap a les dones, la precarietat en l’ocupació, la discriminació salarial i les violències masclistes.

    El colofó de l’Assemblea l’ha posat l’Anticor, un projecte social integrat per dones del barri del Cabanyal, que canten en diferents idiomes cançons populars d’arreu del món. Amb l’himne ‘A la huelga, compañeras’, han posat fi a l’acte.

      •