Comisiones Obreras del País Valenciano | 23 diciembre 2024.

“Espanya té molts defectes en la seua qualitat institucional i democràtica”

    El catedràtic de geografia humana de la Universitat de València, Joan Romero, ha realitzat una radiografia del balafiament i la seua influència en la mala qualitat de les institucions de tots els nivells de govern. Un problema estructural, conseqüència d'un dèficit democràtic i d'un mal disseny institucional. El professor ha participat en el Seminari d'economia, política i societat de CCOO PV.

    30/05/2019.
    Temas
    El professor Joan Romero, entre Inma Martínez, secretària de Formació Sindical de CCOO PV i Emèrit Bono, coordinador del Seminari d'Economia, Política i Societat de CCOO PV.

    El professor Joan Romero, entre Inma Martínez, secretària de Formació Sindical de CCOO PV i Emèrit Bono, coordinador del Seminari d'Economia, Política i Societat de CCOO PV.

    Joan Romero ha participat en el Seminari d'economia, política i societat de CCOO PV, un espai de debat i reflexió que en aquesta edició pretén abordar la importància de la vertebració territorial en el desenvolupament de la democràcia. Amb la seua ponència ‘Qualitat institucional i política territorial’, el professor de la Universitat de València ha explicat els dèficits en la gobernança territorial i com influeix la política del balafiament en la qualitat institucional.

    Un assumpte, el del balafiament, que no és menor. Segons la investigació dirigida pel professor Romero, que realitza una aproximació de la geografia del balafiament a Espanya entre els anys 1995 i 2016, solament en infraestructures, s'ha malbaratat al nostre país per sobre del 16 % del PIB, prop de 100.000 milions d'euros. “El balafiament a Espanya no és un delicte, però denota un ús molt deficient en la utilització dels recursos. Hi ha programació inadequada, infraestructures ocioses, i projectes efímers i inútils. Tot remet a un dèficit de qualitat institucional”, afirma Romero.

    Per què ocorre? Aquest fenomen té un baix cost polític i, a més, la denominada ‘fake economy’, té unes connotacions de modernitat. “És més fàcil gestionar una línia d'AVE que 50 centres de salut. Perquè això permet el finançament irregular dels partits polítics, i això sí és un delicte”, assenyala el professor, que afig que el balafiament té una dimensió de corrupció i una dimensió de sobrecostos (a Espanya estem per sobre de la mitjana de la Unió Europea).

    El treball dirigit per Romero analitza, d'una banda, les inversions i els sobrecostos en infraestructures innecessàries impulsades per l'Administració general, i d’una altra, els projectes, els esdeveniments i les inversions fallides, buides o infrautilitzades escomeses per les comunitats autònomes i els governs locals.

    La descentralització no és el problema

    El també membre de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local de la UV conclou que hi ha hagut una clara intenció d'atribuir el balafiament a l'estructura de l'estat autonòmic. “En aquesta època de recentralització de l'Estat, es culpa les autonomies del mal ús dels recursos. Quan es parla de diners públics mal utilitzats és fonamentalment en els ministeris, no és un problema de les comunitats autònomes, és un problema estructural. No és que hi haja autonomies bones o roïnes, és un problema sistèmic. I està repartit. És un problema de disseny, d'arquitectura, institucional”.

    Aquest escenari remet al fet que Espanya té molts defectes en la seua qualitat institucional i democràtica. L'indicador de democràcia del Banc Mundial, que a Romero li ofereix més fiabilitat, situa Espanya entre els llocs 30-40 del món.

    “La deterioració de la qualitat institucional d'Espanya en l'última dècada és molt visible”, apunta Romero, que afirma que el nostre país és un estat compost que té parcel·les d'escassa qualitat. En primer lloc, tenim organismes fonamentals molt polititzats, “una anormalitat”, com el Tribunal Constitucional o el Tribunal de Comptes. En segon lloc, hi ha consells i comissions que s'han tancat, com l'Agència estatal d'Avaluació de Polítiques Públiques o la Comissió Nacional de Lluita contra el Canvi Climàtic “que no funciona, és irrellevant”.

    Entre les parcel·les que comprometen la qualitat de les institucions a Espanya, Romero inclou un fenomen denominat el procés de ‘captura de l'Estat’: grups de pressió o sectors de negoci colonitzen una administració en benefici propi, com per exemple, les companyies elèctriques. El professor inclou també la politització de les administracions públiques, la falta de separació entre la funció pública i la gestió o la descoordinació entre les administracions.

    Respecte a aquest últim punt, el professor indica que, en moltes ocasions, els responsables autonòmics s'assabenten d'una gran inversió del ministeri pels mitjans de comunicació: “Això és un gran error: no hi ha competències exclusives, tot té repercussió en tots els àmbits, en l'autonòmic i en el local. Tot això evidencia un problema de disseny institucional”.

    Per a Joan Romero, l'organització territorial és la clau. “Tenim un Estat molt descentralitzat, dels majors d'Europa. Però es pot ser un Estat molt descentralitzat i ser eficient. El problema no està en la descentralització sinó en el disseny institucional. Tenim un problema de cultura de la coordinació. Però si mirem països com Alemanya, Suïssa o Àustria, on està la ineficiència?”.

    Al nostre territori, a manera d'exemple, segueix sense fer-se un pas en matèria de cooperació metropolitana a València, un àrea en la qual viuen dos milions de persones i que abasta 70 municipis.

      •