Comisiones Obreras del País Valenciano | 22 noviembre 2024.

L’actualització del model sindical davant l’acceleració de les transformacions tecnològiques

    La secretària de Formació Sindical i per a l’Ocupació de CCOO PV, Manuela Pascual, ha conduït l’acte inaugural de la XXVII Escola d’Estiu, un espai d’aprenentatge i de reflexió col·lectiva per a l’actualització permanent de l’acció sindical. La responsable ha agraït el treball i l’acollida de la UI CCOO Camp de Morvedre, així com la presència de les autoritats i entitats locals de Sagunt, que han participat activament en aquesta primera sessió celebrada al Casal Jove.

    20/09/2023.
    Temas
    Intervenció de Manuela Pascual, reponsable de Formació CCOO PV

    Intervenció de Manuela Pascual, reponsable de Formació CCOO PV

    CCOO PV davant la crisi de transformació social i econòmica al País Valencià

    En aquesta edició el sindicat ha volgut reflexionar sobre el seu posicionament davant les conseqüències dels canvis accelerats que s'estan produint en les relacions econòmiques, socials, laborals i polítiques. Aquesta escola pretén agilitzar les possibles respostes davant els perills i les oportunitats que aquests canvis produeixen, i reflexionar sobre la intervenció sindical adequada atenent els diversos impactes territorials. 

    “Processos com la digitalització, la transició ecològica, l’energètica o realitats com la intel·ligència artificial estan configurant un model laboral que hem d'acompanyar com a sindicat perquè aqueixa transformació siga tan justa com es puga” ha afirmat. 

    L’acte inaugural ha tingut les intervencions de l’alcalde de Sagunt, Darío Moreno, i de la presidenta de la patronal comarcal, Cristina Plumed.

    Joan Sifre, exsecretari general de la CS CCOO PV ha fet una mirada als arrels de Comissions Obreres per a fonamentar els seus suggeriments d’acció sindical actualitzada amb la ponència ‘Evolució del nostre model sindical. Suggeriments per al present’.

    “CCOO suposà una força innovadora i revulsiva per a les formes tradicionals de concebre l’organització de la classe treballadora” ha reivindicat. Sifre ha volgut decantar aqueixa essència per a poder encarar els reptes d’una societat en constant transformació. Un sindicalisme confederal i de classe; de participació assembleària i deliberativa, però sindicat de representació, que encara ha de fer una mediació difícil però molt necessària, per a exercir un poder contractual fort i autònom davant de les altres parts i “poders”.

    Si alguna certesa resulta inqüestionable per a l’exsecretari general és la urgència de renovar el pacte tàcit entre capitalisme industrial i treball que donava suport als estats de benestar i feia d’aquests uns subjectes que intervenien en la redistribució, en l’ocupació, en les relacions laborals, etc. 

    “Amb el neoliberalisme les relacions laborals s’han refeudalitzat, s’han fet més competitives (a la baixa), la classe obrera ha perdut, per les noves tecnologies i la digitalització, espais importants de socialització. Ha augmentat la realitat de treballadores pobres i la desigualtat ha crescut, s’ha imposat el darwinisme social” ha reflexionat. Al seu parer, la conjuntura actual fa imprescindible exigir democràcia en les empreses i en l’activitat econòmica. 

    Pel que fa a les relacions laborals, cal assegurar que els avanços tecnològics tinguen en compte les persones (condicions mínimes, reducció i bona gestió del temps de treball, conciliació, no discriminació i acció positiva, reconeixement de tot el treball i de les cures), un altre marc de relacions amb la natura, respecte dels seus límits i innovació, perquè “el vell conflicte capital/treball és ara entre capital/vida” ha resumit . 

    Finalment, Sifre ha afirmat que la construcció d’un nou contracte social exigeix al sindicat realitzar propostes concretes que responguen a la crisi de representativitat amb una aposta per la participació; i establir aliances que transcendeixen el camp estrictament sindical, imprescindibles per a defensar les condicions de vida i treball del assalariats espanyols i europeus.

    Seguidament s’ha obert una ronda de preguntes i s’ha fet un recés. La jornada ha continuat amb la ponència de Matilde Mas Ivars, directora de projectes Internacionals de l’IVIE i catedràtica de Fonaments d'Anàlisis Econòmiques, Universitat de València, amb el títol ‘Creixement, digitalització i intangibles. La Comunitat Valenciana en perspectiva comparada’, basada en l'informe ‘La tecnologia com a motor del creixement’.

    L'estudi compara el diferent paper de l'ocupació, el capital tangible (maquinària, equip, fàbriques, etc.) i intangible (I+D, programari, millores organitzatives, etc.) i la productivitat en el creixement del PIB a la Comunitat Valenciana, Espanya, les comunitats autònomes més avançades i els països més desenvolupats.

    “Espanya és un país que creix més amb transpiració (ocupació i inversió en capital convencional) que amb inspiració (I+D, TIC, intangibles, dissenys, innovació organitzativa, marca, formació en el lloc de treball, etc.). La composició sectorial d'Espanya i de la Comunitat Valenciana condicionen la seua manera de créixer, ja que no ajuda al desenvolupament de la tecnologia avançada” ha introduït.

    Ivars ha fet un esbós del baix pes en la nostra economia del sector productor TIC (cosa que mostra un major creixement de la productivitat i requereix un major nivell d'inversió tangible i intangible com ara les fàbriques de semiconductors). “A la Comunitat Valenciana hi ha un gran marge de millora en els sectors no intensius en TIC. A més, l'estructura educativa espanyola està esbiaixada en els dos extrems (estudis baixos i superiors) i emmalalteix d'una bretxa de gènere en les carreres i FP en estudis de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques” ha lamentat.

    Entre les propostes de millora, la ponent ha insistit en la necessitat d'augmentar l'eficiència en totes les empreses i sectors, impulsant noves formes de finançament no bancari per a facilitar el creixement dels sectors productors de TIC. “A més, aquests sectors són els que més incentiven els estudis STEM cosa que afavoreix la resta dels sectors productius” ha apuntat.

    Al seu parer, la innovació tecnològica ha d'integrar-se com un instrument estratègic de l'empresa, dependent de la Direcció General i considerar la investigació al desenvolupament i la innovació i les tecnologies de la informació i la comunicació com una inversió i no com una despesa corrent. Urgeix digitalitzar l'empresa no sols amb l'adquisició d'equips sinó complementar-la amb la inversió en intangibles, sobretot aquells enfocats a la transformació de procediments (innovació organitzativa) i la formació específica dels treballadors i quadres directius de l'empresa.

    “És necessari acceptar la possibilitat del fracàs en la innovació en tecnologia” ha afirmat, i ha animat a oferir places per a estudiants STEM (universitaris o FP) en pràctiques, i a crear un departament d'I+D+I+TIC com a servei horitzontal als diferents departaments de l'empresa. “Han de protegir-lo i mantindre el personal que acumula experiència satisfactòria, fins i tot en situacions adverses per a l'empresa” ha conclòs.

      •