Comisiones Obreras del País Valenciano | 26 diciembre 2024.

Feminisme i sindicalisme de classe

L'impacte de la negociació col·lectiva i del diàleg social en la lluita per la igualtat

    La seu de Comissions Obreres a Castelló ha acollit l'assemblea ‘Feminisme i sindicalisme de classe’ en la qual s'ha abordat la negociació col·lectiva en els sectors més precaris, altament feminitzats, els èxits aconseguits a través del diàleg social i l'impacte de mesures com els plans d'igualtat.

    26/01/2024.
    D'esquerra a dreta, Ana García, Carolina Vidal, Cloti Iborra i Lidón Calvo

    D'esquerra a dreta, Ana García, Carolina Vidal, Cloti Iborra i Lidón Calvo

    El secretari general de CCOO Comarques del Nord, Albert Fernández, ha agraït l'assistència a les ponents de l'assemblea i el compromís assumit per les delegades i els delegats del territori amb la defensa de la igualtat d'oportunitats i la no discriminació per raó de sexe en les empreses castellonenques.

    La secretària de la Dona a CCOO Comarques del Nord, Lidón Calvo, ha contextualitzat l'acció sindical amb perspectiva de gènere duta a terme pel sindicat a Castelló i ha destacat la necessitat de continuar millorant les condicions laborals i la precarietat en sectors altament feminitzats al territori, com l'encaixat de cítrics, les cures o la neteja. "El Conveni de neteja provincial suposarà una millora salarial progressiva de fins a un 12 %" ha puntualitzat.

    La secretària de Dones i Igualtat de CCOO PV, Cloti Iborra, ha realitzat un recorregut històric del sorgiment i consolidació de les secretaries de les dones en el sindicat i ha valorat l'ingent treball que desenvolupen i que supera l'organització dels actes més visibles com el 8 de març o el 25 de novembre. “Assessorament, participació en convocatòries públiques, realització de propostes en les taules de negociació política, assessorament a les afiliades, assistència en l'elaboració i la negociació de plans d'igualtat, intervenció sociopolítica, etc. La responsable ha conclòs aclarint que les secretaries de la dona aborden la doble discriminació de les dones treballadores i ho fan des del sindicat, però també són un pont entre el moviment feminista i el sindical, perquè, parafrasejant Begoña Sanjosé “on no hi ha ponts hi ha precipicis”.

    Carolina Vidal, secretària confederal de Dones, Igualtat i Condicions de Treball de CCOO, ha arrancat la seua intervenció afirmant que “les comissions obreres som un sindicat feminista, de fet som l'organització feminista mixta més gran d'aquest país, i no hi ha major instrument per a lluitar contra la precarietat de les dones, que lluitar per augmentar els salaris, per estabilitat laboral i contractes indefinits, que lluitar contra la violència de gènere i contra les diferències estructurals que les dones suporten”.

    La responsable estatal ha afirmat que aquest posicionament i la corresponent acció sindical amb perspectiva de gènere és més necessària que mai “per a fer front a la intempestiva irrupció de la ultradreta contra els valors feministes, els valors democràtics i els valors per la llibertat”. Vidal s'ha dirigit als companys sindicalistes assistents a l'assemblea, als qui ha convidat a ser abanderats de la causa per la igualtat i la defensa en la seua acció sindical quotidiana “CCOO porta tota la vida reivindicant que la igualtat no és una qüestió de dones i que perquè la democràcia siga possible ha de ser igualitària, però no ho serà si només la procuren les dones”.

    La responsable ha advertit contra el risc d'assumir el discurs interessat, tant des del poder polític com des de l'econòmic, que les mesures contra la violència o eines com els plans d'igualtat no serveixen per a res. Perquè és perversament fals, les polítiques d'igualtat estan ajudant a superar les diferències, i no podem saber quanta violència hem evitat. Però quan hi ha hagut un avanç en els drets de les dones sempre hi ha hagut una reacció brutal per a intentar destruir-lo. “Això no va només d'anul·lar els plans d'igualtat, sinó del repartiment desigual de la riquesa i de la possibilitat de poder explotar més i millor al 50 % de la població. I això té a veure amb la igualtat, però té a veure amb el sindicalisme de classe” ha afirmat.

    Les dones lideren amb un 70 % la contractació a temps parcial. I d'aqueixes, set de cada deu diuen que es veuen obligades perquè no poden compatibilitzar la seua vida personal amb el temps complet. “Hem d'arbitrar fórmules per a evitar aqueixa parcialitat imposada i tenim una eina clau, la major eina feminista que en aquest país s'ha legislat, que són els plans d'igualtat” ha recordat. Vidal ha denunciat l'immobilisme que subjau en el discurs de la dreta i la ultradreta, interessadament assumit per la patronal i ha valorat èxits com l’augment del salari mínim interprofessional amb un impacte de gènere evident sobre els salaris més baixos, l'estabilitat contractual afavorida per la reforma laboral i la millora de les condicions més precàries amb la signatura de l'Acord estatal per a la negociació col·lectiva.

    “Qui diu que no es pot fer res contra les diferències estructurals si tenim més dones treballant, més dones d'alta en la Seguretat Social, més dones indefinides i més dones treballant a temps complet que mai? Per tant, estem com volem?, no, estem igual que ells?, no, però estem millor que mai?, sí”. La responsable ha recordat que els conflictes laborals l’any 2023 van estar protagonitzats per dones, de cada 10 persones que es van posar en vaga per motius salarials, set eren dones, en sectors clarament feminitzats. “No sols perquè som les més precàries, sinó perquè tenien l'empara de l’SMI i de l'ANC”.

    Finalment, Vidal s'ha referit a la importància d'intervindre sindicalment en el desenvolupament de tot el relatiu a la llei de cures. La responsable ha instat a professionalitzar les tasques de cura i ha reclamat polítiques públiques que facen possible que les dones tinguem la llibertat de poder triar cuidar, però també de decidir no fer-ho. “Necessitem serveis socials potents i abordar els riscos laborals de les dones que treballem en sectors de les cures, perquè són diferents als que tenen els homes quan treballen en aqueixos mateixos sectors.

    La secretària general de CCOO PV, Ana García ha reivindicat els plans d'igualtat com un instrument eficaç contra la desigualtat laboral i la discriminació per raó de sexe en els centres de treball. Al llarg de l'any 2023 al País Valencià 754 empreses han signat plans d'igualtat, i les mesures que s'estan aplicant afecten quasi 77.000 persones. “Gràcies a la representació sindical de CCOO a Castelló aquest sindicat ha intervingut en la negociació i qualificació de 100 PI que han millorat les condicions de vida i treball de cent persones, i hem fet aquesta aposta perquè considerem que són una eina útil per a aconseguir la igualtat real i efectiva en les empreses” ha agraït García.

    Continuarem reclamant en el diàleg social autonòmic que es prenguen un altre tipus de mesures que superen el merament formal, perquè el que necessitem és aconseguir una igualtat real i efectiva. Les administracions públiques han d'assumir un compromís concret i posar totes les mesures i recursos necessaris per a enfrontar les violències que travessen les vides de les dones en els àmbits privats i públics, en paral·lel al desenvolupament de l'estratègia estatal, reclamem l'activació autonòmica del Pacte contra la violència de gènere.

    La secretària general ha reiterat la importància de defensar i finançar millor els serveis públics, ja que són un element de cohesió social fonamental i protegeixen especialment la població més precària. Sobre aquest tema, García ha denunciat la paralització per part del Consell de l'acord ferm aconseguit amb el Botànic que dignificava les condicions de treball en l'atenció a la dependència i la cura, sectors altament feminitzats, un incompliment que impacta doblement en les càrregues que suporten majoritàriament les dones.

    Finalment, ha instat a les representants sindicals a continuar atenent i fidelitzant l'afiliació perquè el sindicat puga continuar fent xarxa. “Les CCOO hem de construir un cordó sanitari que defense els drets i enfronte les bretxes de gènere que limiten, empobreixen i violenten a les dones, perquè el capitalisme és insaciable” ha conclòs.

      •