Comisiones Obreras del País Valenciano | 18 enero 2025.

CCOO es mobilitza a Alacant pel treball amb drets

    En la Jornada pel Treball Decent, CCOO l'Alacantí- les Marines ha denunciat situacions indignes en aquest mercat laboral i continua reivindicant la millora de drets laborals com a instrument de benestar i desenvolupament productiu.

    08/10/2024.
    Temas
    Concentració pel treball decent, en la seu de CCOO a Alacant.

    Concentració pel treball decent, en la seu de CCOO a Alacant.

    El sindicat ha mobilitzat a la seua representació sindical per a posar de manifest el molt marge de millora que té la situació dels drets laborals a Alacant: assemblea, concentració a la porta de la seu sindical, reivindicació davant l'autoritat laboral… són accions que fan d'aquest 7 d'octubre a Alacant un espai per a mantindre la tensió en l'agenda política a favor de la lluita obrera en la defensa d'unes condicions de treball dignes. A més, es farà arribar a la delegada del Consell a Alacant el manifest d'aquesta jornada perquè conega la nostra opinió sobre alguns dels assumptes que fan que Alacant tinga una mala ocupació,

    En l'assemblea, Paco García Alcaraz, secretari general de CCOO l'Alacantí-les Marines va fer un repàs de la situació i va concretar en relació amb l'actitud de la patronal respecte a l'ocupació amb drets responent a les paraules de Garamendi que confia la reivindicació de la reducció de la jornada laboral recordant-li els milions de persones treballadores en aquest país que no tenen accés a un conveni col·lectiu. Per la seua part Arancha Luque Peinado ha reivindicat la necessitat de plantejar el treball decent amb perspectiva de gènere com a única fórmula per a democratitzar la societat i el món del treball.

    A més, es van repassar algunes de les agressions al treball decent que es donen en el mercat productiu alacantí, que són una mostra inequívoca del treball indecent i que van més enllà de l'abús de la temporalitat, de la parcialitat i de les jornades interminables, la precarietat, la discriminació de la dona, l'economia submergida o els salaris de pobresa:

    · La falta d'aplicació de la subrogació dels contractes en empreses privades, i cosa que és més vergonyós, en entitats públiques que col·laboren en la precarització laboral i en la generalització de la pobresa laboral. El treball és de qui treballa, no de l'empresa o administració per a qui ho fa.

    · Els impagaments de salaris sistemàtics en empreses de neteja, sobretot les que assumeixen concursos públics, llastren un servei a la ciutadania del qual algunes administracions semblen desentendre fins que les situacions de pobresa de moltes famílies i la seua mobilització sindical arriba als mitjans de comunicació i temen perdre vots en les eleccions següents.

    · La situació pròxima a la ruïna i al col·lapse de la Residència de Persones Majors “Alacant” en el barri de Joan XXIII, un centre públic abandonat en la seua conservació i en la deguda atenció del servei, que és la típica, maldestra i inhumana manera d'arruïnar els serveis públics per a facilitar la seua privatització completa. Una altra vergonya, un altre servei indigne. Aquest sindicat ha tractat d'explicar la situació al responsable en Conselleria corresponent, que, segurament perfecte coneixedor d'aquesta, ha ignorat de manera irresponsable la convocatòria de CCOO.

    · La paràlisi en la negociació d'un bon nombre de convenis col·lectius genera inseguretat laboral i mostra el desinterés de les patronals pel treball amb drets. Amb aquesta pobra implicació de l'empresariat en l'avanç dels drets laborals, més val que siguen el Govern i els grups polítics del Parlament afins a la Constitució qui garantisquen la reducció de jornada.

    · La situació de la prevenció de riscos laborals ha sigut, també, denunciada. Continua augmentant la sinistralitat i les morts en el treball. Aquesta situació és tractada en moltes empreses com un tràmit administratiu i no com una responsabilitat en la lluita per una ocupació amb drets, per una ocupació per a viure i no per a morir.

    · La qualitat de l'ocupació de les dones continua sent un dels dèficits estructurals d'aquesta província. Més atur, més precarietat, menys salari… Ser dona treballadora, a més, implica compatibilitzar la doble jornada laboral. És important que en la reducció de la jornada a 37,5 hores es considere l'impacte de gènere d'aqueixa mesura i que no supose un augment de la jornada laboral a casa i siga encara major per a les dones.

    · La precarietat laboral implica precarietat en les condicions de vida, com ocorre en el tema de l'habitatge, al qual un bon nombre de persones, com la joventut, no pot accedir a un habitatge en haver convertit aquest en un bé de mercat amb un nivell d'especulació que impossibilita l'accés a aqueix dret bàsic. O com ocorre amb l'augment de persones treballadores pobres que són conseqüència dels baixos salaris, la parcialitat forçosa o les jornades laborals en negre.

    L'assemblea ha marcat prioritats sindicals: impulsar la negociació col·lectiva i recuperar un diàleg social amb les administracions que, d’un temps ençà, s'ha deteriorat; defensa del que és públic, reducció de jornada laboral, Inspecció Laboral davant de l'economia submergida i la sinistralitat... Sense ocupació digna, no hi ha democràcia.

      •