Comisiones Obreras del País Valenciano | 23 febrero 2025.

El poble que perd la seua llengua perd la seua identitat

  • Article de Santi Mateu Blasco, secretari de Cultura i Política Lingüística de CCOO PV

“El valencià és qüestió de tots i totes, de tota la societat valenciana que ha d'estimar el seu patrimoni cultural més valuós. Estem d'acord que el valencià està més viu que mai, però també és cert que correm el perill de perdre'l si no som capaços de mantindre l'esperit, la sensibilitat i l'orgull de comptar amb una llengua pròpia”. (Acadèmia Valenciana de la Llengua)

29/01/2025.
Santi Mateu

Santi Mateu

Em resulta molt difícil, si més no, apartar de mi un sentiment de profunda tristesa mentre escric aquestes línies. Em resulta molt difícil no enutjar-me, i controlar tots els sentiments que em venen, quan he de parlar de la situació del valencià i del seu futur. Em resulta molt difícil mantenir un tarannà democràtic davant els canvis normatius que s’han produït en la regulació del valencià a l’escola. Visc amb cert desassossec. Estem neguitosos. A la classe treballadora sempre li ha interessat i li ha preocupat la llengua pròpia del poble valencià. La Confederació Sindical de les Comissions Obreres del País Valencià, des dels seu orígens, sempre ha estat sensibilitzada i ocupada a recuperar la vitalitat del valencià i avançar en el seu ús social. Per això, ara, ens preocupa les conseqüències socials que tindrà, en el futur, l’atac que s’està perpetrant contra el valencià a l’escola.

No tenim cap dubte que els nous canvis normatius suposaran una aturada en el procés de revifament de la llengua genuïna de les valencianes i dels valencians iniciat, clarividentment, amb l’aprovació de la LUEV, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (Llei 4/198 de 23 de novembre). Gràcies a aquest marc, i a l’esforç (col·lectiu i individual) de moltes i molts, la recuperació del valencià fou una realitat, sobretot, a partir de la dignificació del seu aprenentatge a les escoles valencianes. El valencià va guanyar aules i patis, però mancava el carrer, que estava en procés. En aqueix sentit calia entendre el nostre suport a la Llei de Plurilingüisme 4/2018, de 21 de febrer que, malgrat algunes carències, afavoria la vertebració del territori valencià i la integració i no segregació per llengua.

Aqueix procés, malauradament, es veurà trencat per la polseguera, que amb una clara estratègia malintencionada i tergiversadora, el Govern del Partit Popular està fent que la societat valenciana i les comunitats educatives entren en conflicte.

La Llei 1/2024, de 27 de juny, per la qual es regula la llibertat educativa, al meu entendre, amaga (o no) la fal·làcia de la llibertat. Qualsevol norma que tracte la llengua no pot obviar la realitat sociolingüística del nostre territori i les necessitats que l’Administració pública, garant del poble, ha de satisfer. Al nostre territori conviuen dues llengües, però una d’aquestes, la pròpia, es troba minoritzada en una situació d’inferioritat que s’explica per raons històriques i altres condicionants.

És per això que esdevé una gran perversió pretendre que els drets individuals neguen o coarten als col·lectius. Aquesta és la intenció de la Conselleria amb la ignominiosa llei de libertad educativa. La llengua pròpia es vorà coartada i restringida per un tergiversat dret individual. Pretendre que la llengua d’estudi siga elegida després d’una consulta a les famílies suposa crear un autèntic conflicte que impedeix veure clar el camí. Perquè com tots i totes sabem, el punt de partença entre ambdues llengües no és el mateix. La que s’ha de protegir és la llengua minoritzada, la llengua més feble i la que necessita el suport de l’administració més propera i pròpia.

L’Administració valenciana no pot defugir de la seua obligació de garant de la llengua pròpia per a totes les famílies escolaritzades al territori valencià. Amb la consulta a les famílies de la llengua base l’Administració posa en escena un artifici que amb aparença de realitat no és més que uns moviments de tramoia que busquen desmantellar l’escola pública i arraconar el valencià. Si s’arriba a aplicar la Llei 1/2024 de 27 de juny, i es fera cas al procediment de “consulta”, el caos administratiu que es generarà serà perniciós per a totes les comunitats educatives. No es podran atendre totes les peticions i els alumnes “perdedors” es voran exposats a decidir entre “quedar-se” al centre que volen renunciant a la seua llengua o “quedar-se” amb la seua llengua i renunciar al seu centre.

A més, també hauran de triar entre amistats o llengua; ja que en un mateix grup relacional, que pedagògicament ha sigut unit, les famílies poden triar diferent i desfer amistats beneficioses, que hauran de ser segregades per la llengua triada. Tot això sumat a la despesa que haurà d’assumir aquell alumnat que quede fora de l’actual xarxa de llibres (ara, en la seua gran majoria, són llibres en valencià). Aquest és el panorama amb què es trobaran i la situació surrealista d’una decisió que sempre portarà implícita una renúncia.

L’únic camí per a sostindre la fermesa del valencià és mantindre’l com a llengua base, per això, tot i que dubtem de la validesa de la “consulta”, apel·lem a la classe treballadora, a la ciutadania i a les comunitats educatives representades als consells escolars (vertader òrgan de representació col·lectiva i qui ha de prendre la decisió final sobre la llengua base) que TRIEN VALENCIÀ. Perquè el poble que perd la seua llengua perd la seua identitat.

    •