Comisiones Obreras del País Valenciano | 25 abril 2025.

L'oferta de formació professional en centres privats es dispara, segons un estudi de CCOO

    L'impuls de l’FP a distància i un model administratiu autonòmic que afavoreix l'obertura de centres privats, fan que este tipus d'oferta cresca més d'un 400%. La Federació d'Educació de Comissions Obreres publica un estudi sobre l'estat de la formació professional.

    09/04/2025.
    Alumnat d'FP.

    Alumnat d'FP.

    Nova llei d'FP

    Des de fa uns anys, estudiar FP ha deixat de ser l'opció de “els quals no valien per a estudiar” i s'ha convertit en un camí acadèmic que acosta a l'alumnat al món laboral d'una forma més directa.

    Les administracions públiques han impulsat este tipus de formació, acostant-se al model europeu de reconeixement de competències i dotant als centres d'un marc legal que els permet d'oferir un tipus d'ensenyança en col·laboració amb el teixit productiu local. 

    La nova Llei d'FP ha establert les bases perquè es produïsca esta transformació, criticada per alguns sectors pel seu excessiu enfocament neoliberal i mercantilista. L'aplicació autonòmica de la llei i l'auge de la demanda, està generant desigualtats i problemes organitzatius importants. 

    Creixement desproporcionat de l'oferta privada

    Les dades de l'anàlisi realitzada per CCOO llancen les següents xifres reveladores a nivell estatal: els centres públics que ofereixen formació professional presencial han augmentat un 4,6% en grau mitjà (GM) i un 7,02% en graus superiors (GS). Mentres que l'oferta privada augmenta un 86,83% en GM i un 128,83% en *GS. Les xifres es disparen quan parlem de modalitat semipresencial, on l'oferta en cicles de *GS en la privada augmenta un 450%. 

    Els números demostren que l'oferta formativa de “fons voltor” ha impulsat la privatització i la mercantilització d'estes ensenyances, aprofitant l'impuls europeu i estatal. 

    Evident bretxa de gènere 

    Una altra de les dades preocupants de l'informe és la bretxa de gènere que es produïx entre l'alumnat de la Formació Professional. Els rols es perpetuen a través de l'elecció de cicles. Molt feminitzats els sectors sanitari, servicis i administració, mentres que el sector masculí es decanta per les famílies tecnològiques i mecàniques. Un de cada tres estudiants es matricula en ensenyances STEM, mentres que les dones a penes són una de cada deu. 

    Per tant, es fa patent la falta de polítiques que afavorisquen l'elecció diversa en totes les ensenyances que ofereix la Formació Professional.

    El País Valencià suspen en l’FP dual i en l'organització de les plantilles docents

    L'estudi demostra que al País Valencià encara no s'ha establert un marc legal propi que incorpore els canvis de la nova llei d'FP. Això ha generat que la formació en centres de treball, coneguda com a fP Dual, estiga en risc de *desprofesionalización, ja que els centres, mancant una normativa sòlida, han hagut d'anar adaptant la seua organització als comunicats que la Conselleria d'Educació pública en la seua pàgina web. 

    L'altre gran problema ha sigut la situació del professorat expert, que aporta formació específica de caràcter tècnic. Malgrat haver-se negociat l'obertura d'unes borses de treball per a regular el seu accés als centres públics, la falta de previsió per part de l'administració ha portat de nou a la contractació discrecional d'estos professionals, al marge de la planificació de plantilles i sense garanties de continuïtat. 

    Estes circumstàncies, entre altres, han generat plantilles insuficients, que s'han vist obligades a assumir noves funcions sense haver rebut cap mena de formació específica, i sense comptar amb les hores necessàries de preparació.

    La demora en la regulació ha afavorit l'increment desmesurat d'oferta privada, mitjançant fórmules legalment qüestionables, que perjudiquen la qualitat dels ensenyaments professionals.

      •