Comisiones Obreras del País Valenciano | 30 junio 2024.

El MUMA d’Alzira acull la presentació del segon volum de les Rutes de la Memòria Obrera

  • Dimecres 12 de juny a les 10.30 h. Museu Municipal d'Alzira

Comença el cicle de presentacions de la segona edició d'aquest treball editorial de la Fundació d’Estudis i Investigacions Sociolaborals (FEIS). Un projecte de recuperació de la memòria obrera del País Valencià amb l’objectiu de documentar i difondre els principals episodis, escenaris i protagonistes d’eixa lluita, durant el franquisme i la Transició.

29/05/2024.
Rutes de la Memòria Obrera II

Rutes de la Memòria Obrera II

Després de l’èxit del primer volum de les Rutes de la Memòria Obrera, s’inicia a Alzira el cicle de les presentacions del segon recull de les rutes per diferents episodis històrics del moviment obrer valencià.

Aquest treball editorial, de la Fundació d’Estudis i Investigacions Sociolaborals (FEIS), inclou cinc nous capítols de lluita obrera. Trobarem LLíria, amb la memòria obrera de la fàbrica de Ríos; València amb la jornada de reconciliació nacional del 1958 i la vaga nacional pacífica de 1959; Ibi amb l’accident laboral en una fàbrica de joguets l’any 1968; de nou València amb la vaga de l’hospital La Fe de 1976; i finalment Alzira amb una ruta basada en els Cartonatges Suñer i un repàs del moviment obrer de la dictadura a la Transició.

Amb aquest segon volum es vol consolidar el projecte de recuperació de la memòria obrera del País Valencià amb l’objectiu de documentar i difondre els principals episodis, escenaris i protagonistes d’eixa lluita obrera, durant el franquisme i la Transició.

A l’acte de presentació intervindran, a més dels autors de la Ruta d’Alzira, Pilar Rovira Granero i Rafael Oriola Martínez, la secretaria general de les CCOO PV, Ana María García Alcolea; l’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez Gento i l’històric sindicalista alzireny Salvador Piera i Puig.

El cas de Cartonatges Suñer d’Alzira ens permet analitzar l’evolució de les relacions laborals i les formes d’acció col·lectiva al llarg de més de sis dècades, des del model paternalista-autoritari de la que va ser declarada pel franquisme com a “empresa exemplar”, fins a la gestió de les successives crisis i la seua adquisició final per una multinacional.

Es posa així de manifest com, en cada etapa, el sindicalisme de classe va saber definir, no sense dificultats, l’estratègia més adient per a la defensa i promoció de les reivindicacions dels seus treballadors.

    •