Comisiones Obreras del País Valenciano | 30 junio 2024.

Les polítiques públiques d'igualtat en el context polític actual

  • Article de Cloti Iborra, secretària Dones i Igualtat CCOO PV

Les polítiques públiques d'igualtat són necessàries. Funcionen, però requereixen temps i constància. En CCOO PV elaborem anualment informes sobre bretxa salarial i sobre la situació sociolaboral de les dones al País Valencià per a analitzar la realitat i proposar mesures que presentem en les taules de diàleg social, per a incidir en polítiques públiques que corregisquen les bretxes de gènere detectades.

20/05/2024.
Cloti Iborra, secretària de Dona, Polítiques LGTBI i Institucional

Cloti Iborra, secretària de Dona, Polítiques LGTBI i Institucional

En l'Informe d'enguany observem com la taxa d'ocupació de les dones en l'última dècada ha augmentat nou punts. És una bona notícia, perquè significa que les polítiques públiques donen els seus fruits, però, encara així, la taxa d'ocupació femenina continua sent inferior a la masculina, per tant cal continuar treballant per aconseguir la igualtat real i efectiva. Eliminar o retallar aquestes polítiques frena els avanços aconseguits. I en aquests moments, ens trobem davant greus situacions que amenacen aquest objectiu.

Actualment, les polítiques públiques en igualtat han sigut eliminades de la Fundació València Activa. Al Govern municipal anterior li importaven la qualitat en l'ocupació i les persones desocupades, de les quals un 60 % aproximadament són dones. Ara, la regidoria que ostenta Vox, amb el suport del PP, ha esborrat d'un colp de ploma qualsevol referència a les polítiques de gènere, davant l'estupor i l'oposició de sindicats i patronal.

Per modificar els Estatuts de la Fundació i carregar-se qualsevol opció de mesures d'acció positiva, han tingut la gosadia d'al·legar la necessitat de respectar el principi d'igualtat consagrat per l'article 14 de la Constitució Espanyola (CE). Sembla ser que no han sigut capaços de llegir més enllà i, molt menys, de molestar-se a conéixer l'àmplia jurisprudència i doctrina sobre aquest tema.

Com assenyala la lletrada del Tribunal Constitucional i professora de Dret Constitucional de la Universitat Carlos III de Madrid, Itziar Gómez Fernández, la jurisprudència constitucional reconeix que hi ha disposicions o resolucions formalment discriminatòries, perquè suposen un tracte desigual, però que es justifiquen per la incidència que el mandat contingut per l'art. 9.2 de la CE té sobre la tutela discriminatòria de l'art.14 CE i que exigeix la seua modulació.

Això el que diu és que són legítimes les mesures d'acció positiva quan el que pretenen és corregir una situació de desigualtat constatada. De fet, el mateix Comité per a la Igualtat del Consell d'Europa defineix les accions positives com les estratègies destinades a establir la igualtat d'oportunitats, a través d'unes mesures que permeten corregir aquelles discriminacions que són resultat de pràctiques o sistemes socials.

En els plans d'igualtat que negociem en les empreses, introduïm mesures d'acció positiva per a corregir situacions de discriminació o desigualtat en els centres de treball. Així, per exemple, si en una categoria professional les dones estan infrarepresentades, possiblement per prejudicis i estereotips de gènere, proposem una mesura que afavorisca l'accés, sempre que reunisquen els requisits del perfil i considerant el principi d'igualtat de mèrits. Aquesta mesura, com unes altres, dona l'impuls necessari perquè les dones accedisquen a llocs històricament masculinitzats i, per tant, afavoreix la igualtat.

Les polítiques públiques han d'establir estratègies que superen els obstacles detectats perquè les dones tinguen les mateixes oportunitats que els homes. Encara que som la meitat de la població, no som la meitat de les persones treballadores i això es constata cada mes amb les dades de la desocupació i cada any amb els estudis que realitzem en CCOO.

Al País Valencià veiem amb preocupació com s'estan deteriorant les polítiques d'igualtat. L'estratègia política en alguns municipis és eliminar directament les regidories de dones, igualtat o LGTBI, com a Castelló o a Oriola. En uns altres s'ha optat per crear regidories de família. No sabem a quina família es refereixen, però ho podem intuir.

Un altre cas que trobem és el de l'Ajuntament d'Alacant, on han retallat pressupostos per a la implantació de polítiques feministes i han apostat per crear una ‘Oficina d'assistència per a la maternitat’, a la qual s'ha oposat el moviment feminista, perquè el que subjau és dificultar el dret a l'avortament.

La Guía para la gestión de las políticas locales de igualdad de laFederació Española de Municipis i Províncies recomana que la política local d'igualtat ha de ser un eix de la política local i per aqueixa raó, la seua gestió hauria de situar-se el més pròxima a l'alcaldia o a la presidència del govern local. “Pot dependre d'una regidoria d'igualtat o de dona, però de tal manera que se li reconega la seua capacitat per a influir en la resta de les polítiques i se li dote de suficient prestigi, reconeixement polític i públic, d’aquesta manera es mostra el grau de compromís de l'entitat amb la igualtat”.

Si atenem el que diu aquesta guia, cal suposar que en els municipis on expressament no es preveu cap regidoria, el compromís de l'entitat és nul. D'altra banda, no es tracta només de tindre regidories que s'ocupen expressament, sinó també de disposar dels mitjans per a poder dur a terme mesures que corregisquen aquelles discriminacions que limiten l'oportunitat d'accedir en igualtat a qualsevol àmbit: polític, social, econòmic, cultural, afectiu o educatiu.

El que hi va és el retrocés en matèria d'igualtat i no estem disposades a permetre-ho. Ni un pas arrere en els nostres drets.

    •